L’odi mata.
El sistema cisheteropatriarcal en el què vivim mata.
En Samuel també som totes nosaltres. Cada vegada que ens han vexat, cada vegada que ens han escopit, pegat. Cada vegada que ens han perseguit pel carrer, que ens han menystingut, cada vegada que ens hem fet un petó amagant-nos de ser exposades i vulnerades, cada vegada que ens han cridat «bolleres de merda» pel carrer o que ens «busquem un tio».
L’assassinat d’en Samuel no és un cas aïllat. Malauradament, aquests últims mesos hem vist com han agumentat les agressions LGTBifòbiques. Els discursos d’odi, l’auge de l’extrema dreta i l’equidistància rància amb la violència sistèmica a la que estem sotmeses construeixen un clima més que faborable a que cada vegada més gent escampi la seva violència de forma impune per tot arreu. Tenen el suport de la policia, de les institucions, els mitjans de comunicació, de part de la ciutadania i, en definitiva, del sistema que habitem.
La vida d’en Samuel ja l’han arrabassat i ningú la pot tornar, però el millor homenatge que podem fer és ajuntar-nos i organitzar-nos per tal que els que ens volen mortes no passin mai més. La resposta a l’assassinat d’en Samuel en particular, i a totes les violències LGTBIfòbiques i masclistes en general, no poden quedar monopolitzades per les institucions.
No deixarem de dir-ho: ja no ens valen orgulls amb carrosses, no ens valen orgulls amb ACEGAL o amb institucions suposadament del canvi que ens han venut al capitalisme. Necessitem un moviment per l’alliberament sexual i de gènere unit, fort i combatiu; necessitem construir un moviment autònom que ens serveixi col·lectivament per aconseguir drets, per aconseguir una vida digna per a totes. No volem que la resposta a les nostres morts passi per haver de manifestar-nos amb la policia, amb equidistants o amb les empreses del capitalisme rosa que es lucren a costa de la nostra por fent-nos pagar per entrar en els seus locals amagats i «segurs».
Ja sabem què vindrà a partir d’ara, ja sabem què ens diran: ens diran que l’assassinat del Samuel no s’ha produït per ser marica, que no l’han mort un grup d’homòfobs que se senten impunes d’agredir. A partir d’ara ens veurem batallant en una guerra pel relat dels fets. Els mateixos mitjans de comunicació, partits i persones que amparen els discursos d’odi ens diran que l’orígen del seu assassinat haurà estat un altre. Intentaran tapar l’agreujant d’odi que té aquest assassinat, també l’intentaran despolititzar i desarrelar de l’estructura social, política i econòmica que manté els privilegis dels mateixos i que viu a costa de tenir-nos marginades i callades. Que ningú s’atreveixi a negar l’homofòbia en l’assassinat d’en Samuel.
Si tu també vols lluitar per una vida sense violència i per acabar amb el cisheteropatriarcat, organitza’t al moviment per l’alliberament sexual i de gènere, organitza’t al feminisme. Sortim al carrer.
Nosaltres no tenim por, nosaltres som.
SAMUEL PRESENT.
La SAL Feminista 